La comunitat educativa de la pública convoca el "Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana"
- Dissabte 25 de març de 10 a 19 h, a l’Institut Flos i Calcat de Barcelona.
- Tota la informació i inscripcions al web: www.debateducaciopublica.cat
El Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana és la iniciativa d’un conjunt de persones i col·lectius (entre els quals es troben federacions d’ampes, assemblees grogues, col·lectius de mestres, sindicats, fundacions culturals i més de 30 entitats) que volen posar el focus en l’educació i l’escola públiques a l’hora de debatre sobre l’educació a Catalunya. El plantegen com a resposta i alternativa a Ara és demàper tal de reconduir el debat cap a aquells temes pedagògics, polítics i socials que preocupen a la comunitat educativa que creu en l’escola pública.
El organitzadors del debat consideren que sota el concepte de servei educatiu de Catalunya s’han barrejat una sèrie de principis que són incompatibles i estan reconduint de manera encoberta la idea d’educació pública cap a un paradigma que no comparteixen. La idea de servei educatiu de Catalunya esborra la frontera entre servei públic i servei privat, consolida la transformació de l’educació de dret fonamental cap a un bé de mercat i, finalment, legitima la separació entre el finançament i la titularitat del servei educatiu públic de manera que es pretén normalitzar que amb diners públics es financin empreses privades. Aquest marc borrós no és altra cosa que la conseqüència de l’omissió per part d’Ara és demà de les tres qüestions fonamentals que s’haurien d’haver posat sobre la taula a l’hora de parlar sobre el futur (i el present) de l’educació a Catalunya i que precisament han donat origen al debat extraordinari.
Les tres qüestions fonamentals que Ara és demà ha ignorat:
- En primer lloc, els organitzadors del debat extraordinari consideren que estem vivint un moment de tensió entre dos models educatius en disputa: aquell que entén l’educació con un dret universal i aquell que l’entén com un bé de mercat. Catalunya està immersa en un procés de mercantilització del dret a l’educació (el qual està convertint-se gradualment en un bé de mercat) i un procés de privatització que està posant en mans privades allò que abans realitzava el Departament. El marc jurídic establert tant per la LEC com per la LOMCE dona el suport jurídic a aquest procés i la liberalització de l’educació pública poc a poc s’està convertint en una realitat palpable. Aquest curs és potser un dels anys en què aquest procés està explosionant de manera més evident i s’ha vist en la crisi de les preinscripcions, en el sorgiment de les subxarxes escolars, en les conseqüències del trampós mecanisme de la lliure elecció de centre (una llibertat que està supeditada al poder adquisitiu o a la sort), en la creixent competició entre escoles, en les campanyes de portes obertes, etc. Fins i tot Catalunya Informació ja fa reportatges radiofònics dedicats al màrqueting educatiu.
Ara és demà ha passat per alt aquest canvi de paradigma i ha ignorat les veus que l’han identificat i s’hi ha mostrat en contra. El Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana vol, en primer lloc, donar visibilitat a aquest enfrontament entre els dos models —informar sobre ells, contraposar-los obertament i debatre’ls— i, en segon lloc, denunciar que el govern està liderant el pas cap al model privatitzador d’una manera poc valenta, opaca i gens transparent.
- La segona qüestió que Ara és demà ha omès i que ha donat fruit al debat extraordinari és que Catalunya arrossega històricament un instrument afí al model privatitzador que és el de la doble xarxa pública-concertada, un sistema que originàriament era provisional fins al desplegament d’una xarxa pública que pogués garantir el dret a l’educació de tothom i que, ben al contrari, s’ha consolidat i ara sembla inqüestionable. Els darrers dies Espanya ha estat notícia per ser un dels països d’Europa amb més escoles privades finançades amb fons públics: les concertades, un 60% de les quals a més a més són religioses. La doble xarxa és una eina afí al model educatiu privatitzador, però n’hi ha més: la lliure elecció de centre, les avaluacions externes estandarditzades, les externalitzacions de la formació permanent i la innovació pedagògica, etc. La doble xarxa, tanmateix, és l’eina més important perquè és estructural i permea en totes les dimensions del model i el sistema educatius: el de la segregació social, en el currículum, en el de la lògica competitiva, en la concepció mateixa de la idea d’educació, etc.
Ara és demà també ha omès la doble xarxa com a tema de debat i instrument estructural del model privatitzador. No ha qüestionat la seva existència malgrat els efectes que aquesta té sobre la segregació escolar i la desigualtat social, i el debat extraordinari vol posar el focus sobre ella per saber per què al nostre país, a diferència de la major part dels països d’Europa, no hi ha una aposta única i unívoca per l’educació i l’escola públiques, a qui beneficia aquest fet i a qui perjudica. Cal informar-se i començar a debatre-ho amb valentia.
- Finalment, la tercera qüestió fonamental que els organitzadors consideren que s’hauria d’haver posat sobre la taula és la de quins principis i valors es volen donar a l’educació i l’escola públiques avui, especialment en un moment de disputa entre dos paradigmes educatius contraposats. En aquest sentit, el debat extraordinari pretén recuperar la idea que l’educació i l’escola públiques no només són una eina de desenvolupament individual (acadèmic, emocional, social) de les persones, sinó que alhora és un instrument primordial de transformació social, una eina institucional clau per revertir desigualtats, ja sigui a nivell material (garantint, per exemple, un àpat diari complet a molts infants i adolescents que d’altra manera no el tindrien) ja sigui a nivell immaterial (posant a l’abast de tothom els coneixements, la cultura i el pensament crític). La coeducació de nens i nenes, l’interclassisme, la gestió democràtica i el treball cooperatiu o la participació comunitària de les famílies han estat eines pedagògiques i de transformació social que han tingut en l’escola pública un dels seus principals espais i motors de performativitat.
Ara és demà ha obviat l’existència de l’educació i l’escola públiques com a ens diferenciats dels centres i les indústries escolars privades, considerant una sola xarxa (el servei educatiu de Catalunya). El debat extraordinari pretén reivindicar la diferència, la preeminència i l’aposta clara i valenta per l’escola pública, i vol recuperar o, com a mínim, posar sobre la taula el llegat i el sentit socialment transformador que l’educació i l’escola públiques tenen respecte a altres models. Educació pública i transformació social han anat de la mà moltes vegades i cal debatre si és possible que l’escola pública retorni a aquest principi i des d’aquí redefineixi totes aquelles qüestions que ara mateix estan sobre l’agenda educativa i mediàtica com és el cas de la innovació pedagògica o l’avaluació educativa.
En definitiva, les entitats convocants del debat extraordinari demanen un debat transparent, valent i profund, un debat que cal entendre com a previ i més fonamental que tot allò que en aquests moments es pugui estar discutint a Ara és demà. La jornada del dia 25 sigui pretén ser el principi d’una veritable discussió sobre el present i el futur de l’educació a Catalunya.
Un programa crític i propositiu
Les entitats organitzadores del debat extraordinari, que tindrà lloc el proper dissabte 25 de març de 10 a 19 h, han volgut destacar que el debat no es farà a Cosmocaixa, ni al Caixafòrum ni al Palau Macaya de La Caixa sinó a l’Institut públic Flos i Calcat de Barcelona.
El debat està estructurat en quatre blocs temàtics. El bloc dedicat a l’educació pública com a eina de transformació social pretén recuperar i reforçar la idea de l’escola i l’educació públiques com a instruments per a la consecució de la justícia social i, des d’aquí, repensar els reptes i els sabers als quals s’enfronten en l’actualitat l’educació i l’escola públiques. El debat inclou una mostra d’aquests reptes (la perspectiva de gènere, la segregació social, el pensament crític, la pobresa, els coneixements…) i la presentació d’una experiència històrica catalana on renovació pedagògica, transformació social i política pública han anat de la mà.
El bloc dedicat al model educatiu privatitzador pretén explicar el marc global i històric on cal contextualitzar el procés de liberalització de l’educació pública que estem vivint (OCDE, PISA, doble xarxa pública-concertada, pressupostos) i tres de les eines concretes que estan servint per aquesta liberalització gradual: les externalitzacions, l’avaluació i la gestió del mapa escolar. En aquest bloc es farà, a més, una anàlisi dels pressupostos educatius i els efectes que tenen, com la fi de la gratuïtat i els copagaments.
El bloc dedicat a docents pretén donar la imatge complexa i polièdrica de tot allò que pensem i esperem dels mestres, els professors i les altres treballadores de l’escola pública. S’abordarà la figura dels docents com a educadors integrals (que incideixen sobre el desenvolupament intel·lectual, emocional i social dels nostres infants) però també com a treballadors socials, que sovint es troben amb situacions familiars socialment molt complexes i que porten la seva feina més enllà d’allò estrictament acadèmic, i també com a activistes polítics conscients que l’educació és una eina política de primer ordre. Per altra part, es parlarà de la carrera professional dels docents, de les seves condicions laborals, de la formació permanent i de renovació pedagògica.
Finalment, el bloc dedicat a la comunitat pretén mostrar la importància de la comunitat com a subjecte primordial de l’àmbit educatiu. A diferència d’altres espais d’aprenentatge, l’escola és un espai eminentment comunitari i des de ella és possible aprendre i funcionar en democràcia i participació, en convivència i tolerància, en inclusió, en solidaritat… En aquest sentit es parlarà del paper de les famílies, els estudiants i l’entorn. I sota aquesta concepció s’abordarà la qüestió del funcionament democràtic i la pedagogia de la democràcia a l’escola. Finalment es parlarà del cas de l’escola Mar Nova com a exemple on la comunitat ha estat essencial per salvar de la desaparició d’un projecte condemnat pel Departament d’Ensenyament.
A cada bloc participaran 6 convidats que, en dues rondes, faran breus intervencions per presentar l’estat de la qüestió del seu tema i, posteriorment, es donarà pas a un debat obert amb tots els assistents. Entre els convidats es troben professors i investigadors universitaris, mestres i professores, mares i pares, i estudiants. La idea de cada bloc no és tant la d’esgotar qüestions que caldria tractar en profunditat, sinó la de presentar un fil conductor, una instantània d’algunes qüestions, una mostra il·lustrativa del mosaic de col·lectius, entitats i professionals que estan implicats en múltiples àmbits de l’educació i l’escola públiques i, finalment, una porta oberta a aprofundir el debat.
Juntament amb la jornada de debat del 25 de març, l’organització recopilarà tota la informació de les ponències i discussions per reunir-la en un document de conclusions que es lliurarà, entre d’altres agents, a Ara és demà.Tota la informació sobre el debat està disponible a la web www.debateducaciopublica.cat. |
AFA Pau Casals Gràcia 