VALORACIÓ DELS TALLERS PER A PARES I MARES :
Què fem des de casa quan apareixen dificultats en l’aprenentatge?
| PREGUNTES |
| · Què fer davant la manca de concentració?
· Què fer davant el bloqueig que provoca l’estudi acadèmic? · Com es pot tenir més recursos per fomentar l’esforç davant l’estudi? · Què fer per facilitar la motivació davant l’estudi? · Com saber si segueixen el ritme adequat en l’aprenentatge? · Com treballar la dependència amb l’adult alhora de fer deures? · Què fer quan els fills o filles mostren molt interès per un objecte què cal regular: tablet, jocs d’ordinador, mòbil, etc. |
| IDEES/ INDICACIONS |
| · Entendre l’aprenentatge com: Aprendre és comprendre, recollir per cadascun de nosaltres les porcions del món exterior, integra-les en el nostre univers i construir així sistemes de representació.
· Cal entendre l’aprenentatge com un procés, que permet als éssers vius incorporar el sentit del seu entorn, és a dir l’aprenentatge permet fer comprensible el món. · Reconèixer els elements claus que es posen en joc per aprendre òptimament: l’estructura i l’ús del temps per cadascun, l’estructura i l’ús de l’espai, l’interès (motivació), la relació amb els altres (vincle) i els continguts a aprendre. · Saber de l’aprenentatge com un procés de vida, no lineal, sinó que seria un continu que flueix. · Pensar què hem de fer des de casa per tal de facilitar l’acomodació de les noves representacions que arriben de l’exterior, per tant el què és simbòlic, el fet abstracte. · Aquest fet permet fer una preparació per introduir al nen i la nena al llenguatge, i seguidament a la lectoescriptura. · Quan en el procés d’aprenentatge hi ha una suspensió en l’activitat per articular les representacions singulars de cadascú i les noves a adquirir, pot ser que hi hagi una dificultat en l’aprenentatge. · Diferenciar la dificultat, o l’obstacle en l’aprenentatge, entre els espais: escola o àmbit domèstic. · Tipus de dificultats en l’aprenentatge: lectoescriptura, inhibició davant del contingut acadèmic, desmotivació, hiperactivitat, manca de concentració, manca d’atenció. · Des de l’àmbit familiar i des de la funció parental cal reflexionar sobre com podem fomentar i possibilitar les condicions que faciliten l’aprenentatge dels nostres fills i filles. Així pensem que és important: cal pensar en com i quan diem que no als nostres fills, com posem els límits; pensar en què és el fet important, què prioritzem els pares i mares envers la vida; un altre punt és quins espais des de casa compartim tots i totes, i quins espais hi ha privats per cada membre de la família; com utilitzem el temps, com el regulem i quin ús en fem; i per últim quines preguntes ens fan els nostres fills i filles, i quines els hi fem nosaltres, què els hi expliquem?. Totes aquestes qüestions són claus, ja que transmeten quelcom que permet una regulació fonamental per nostres fills/es. · Quan diem no, posem un límit, delimitem des de casa, això aproxima a posar els paràmetres de regulació que permetrà organitzar l’esquema mental del nen i la nena. · El límit permet l’aprenentatge de la separació, el no tot, que ajudarà al nen i nena a prendre consciència de l’entorn més enllà de l’ immediat. · Com articulem això envers l’aprenentatge? Delimitar és una operació indispensable per introduir-se en el llenguatge. Permet assumir les normes, les regles de la llengua, la introducció a l’estructura simbòlica. La llengua és un sistema que s’organitza per equivalències i diferències. · Delimitar és el primer esglaó per facilitar la creativitat, la invenció, fet clau per fomentar la intel·ligència. · Amb els límits provoquem una estructura que seria com la xarxa que haurà de sostenir tot saber, tot el coneixement. · El pares i mares, com a individus, què seria important per nosaltres? D’allò que fem fonamental en la nostra vida, allò que veritablement ens ocupa. Aquest fet ho transmetem els nostres fills i filles, aquest fet els orientarà a la vida. A vegades com un valor, com un ideal, i també pots ser com un enigma. Aquest misteri que els fills i filles desitjaran esbrinar. I altres com una preocupació. Depèn de com nosaltres ens ocupem de les nostres preocupacions i assumptes significatius, els nostres fills en faran un “ús” o un altre. Perquè un nen/a vulgui aprendre hi ha d’haver quelcom que li interessi, que vulgui conèixer; ha d’estar tranquil per ocupar-se i ha de tenir valor allò a aprendre. · Poder localitzar quelcom que ens preocupa, ajudarà a situar-ho davant dels nostres fills/ es, posant límit i alhora protecció. · També, es tractaria de poder identificar les preguntes que té el fill o filla, allò que realment li ocupa. I quines com a adults ens ocupen a nosaltres: el futur, educació, valors, viure… · Com articulem això envers l’aprenentatge? Les preguntes que ens fem tenen a veure amb un ideal que ens orienta en l’educació, i per tant configura un referent envers els fills i filles, això facilita construir una identitat. · La identitat és fonamental per poder aprendre serenament, ja que prepara la incorporació dels fets abstractes que vénen de l’exterior, continguts nous. · Les preguntes que es fan els nostres fills tenen a veure amb quelcom del seu interès, de la seva singularitat. Escoltar-les i prendre-les seriosament és fonamental per reconèixer-los com a subjectes oberts a aprendre. · Com utilitzem el temps a casa, com fem partícips als nostres fills de l’ús del temps. Aquests elements són claus per transmetre l’ús del temps. El concepte que els nens i nenes tenen del mateix i com el gestionen, té molt a veure amb com ho fem a casa. Cal respectar el temps per viure. · Cada alumne té el seu propi temps singular per incorporar l’aprenentatge i cal respectar-lo. · Què és el fet important pels pares i mares, de viure, i d’estar amb els altres, del món i jo?. · Com de manera saludable és dóna la informació, diferenciar entre resultats acadèmics i incorporació de sabers. Sovint els pares parlem comparant amb altres nens. · Transmetre molta calma, i cercar el sentit que per l’alumne té un contingut. Què és allò que realment l’interessa i que el preocupa, ja que això pot obstaculitzar l’accés a un contingut. · Identificar els espais familiars comuns i no comuns en l’àmbit domèstic, es tractaria de localitzar l’interès de cada membre de la família. Permet la transmissió del desig, les inquietuds, els valors envers els sabers de la vida i el reconeixement d’ un lloc possible per a cadascú. L’espai i el seu ús regula i possibilita l’accés als aprenentatges. · Com articulem això envers l’aprenentatge?: els espais singulars, permeten reconèixer a l’altre, com singular, com a persona individual, per tant aproxima a la separació i a la circulació de nous espais de coneixement. · Finalment la funció dels pares estaria en com poder acompanyar en el procés d’aprendre que tracta de construir un sentit singular sobre allò que ens envolta. Des de casa, amb el vincle amb els fills, transmeten una modalitat de fer amb el temps, el possibilitem o el neguem; amb els espais, oferim lloc per a la particularitat de cada membre de la família i ensenyem a fer-ne ús amb autonomia i compromís o no; transmeten els objectes de valor i interessants, donant als fills propostes que els orientin. Interessar-nos pels nostres fills no és voler saber tot i controlar-ho tot, deixar marges, espais, compartint i separant-nos com a persones, facilitar la separació, el reconeixement i la recerca de preguntes és allò indispensable per poder aprendre. · PADRE: Prohibir, acompanyar, dissimular, responsabilitat i esperar. Prohibir: posar límits, acompanyar en el procés de fer-se adult, dissimular: quan veiem que es poden equivocar (pot ser un aprenentatge), responsabilitat: respondre esperant la seva autonomia ( que puguin gaudir del seu aprenentatge) i esperar: que facin el seu camí, el seu mateix, per tal de viure com éssers que poden triar lliurement. |
Cartell de paraules que tanca el taller de reflexió. Es tracta d’allò que per a cada assistent va ser important destacar mitjançant una paraula .
AFA Pau Casals Gràcia 